La pàtria
Buenaventura Carlos Aribau
La pàtria
Buenaventura Carlos Aribau
(Barcelona, 1798 - 1862)
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per Io color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,5
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,10
coneixia també to so de tos torrents,
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
aixi d´arbre migrat a terres apartades,15
son gust perden los fruits e son perfum les flors.
Què val que m´haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?20
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis,25
que ompliren l´univers de llurs costums e lleis,
la llengua d´aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l´ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l´accent nadiu, no plora,30
que en pensar en sos llars, no es consum ni s´enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà Io meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
