Narcís Comadira
(Girona, 1942)
POEMES
**********************
DISSET LIRES PER UN POETA AVANTGUARDISTA
JO
AIGÜES PROFUNDES
DESOLACIÓ
********************
DISSET LIRES PER UN POETA AVANTGUARDISTA
Si el meu pobre bolígraf,
oh Pere Gimferrer!, pogués escriure
versos dignes d'epígraf
que ajudessin a viure
i que, a més, una mica fessin riure,
i que, editats en llibres,
entendrissin dels cors desesperats
les catalanes fibres
i, un cop assossegats,
poguéssim celebrar-ho tots plegats:
ben segur em passaria
hores i hores assegut rimant
i fins m'oblidaria
dels mesos que, passant,
les coses remourien del voltant.
Somriuria el país
al ritme benvolent del seu poeta.
Oh inigualable encís!
Tota la roba neta,
l'esquerra ben amiga de la dreta.
Com en els temps antics,
pasturarien junts serp i coloma,
lleó i anyell amics;
la verinosa poma
sense fer mal als mestres de la ploma.
Les editorials
amb una economia ben segura,
serien de tants mals
remei, i la figura
del temple sacrosant de la cultura.
Però el ressò poètic
és avui dia tan desestimat!
Millor un àcid sintètic
que un poema rimat
perquè somniï tota una ciutat.
On han anat les lires,
les clares estructures del sonet?
Per què si te les mires,
foll poeta ximplet,
sents com et puja un tremolí de fred?
Si la dura batalla
de Llull, de March, sembla llunyana avui,
perquè després tot calla
i perdem el camí
i sembla que ens malmenen el destí,
les llavors han viscut
en ombrejats racons, i bells, colgades;
que en anys de solitud
i enmig de maltempsades
les protegeix la cura de les fades...
I així aquell bell jardí
un capellà plantà tot d'assutzena,
i un altre hi afegí,
sobre cintes d'arena,
grans pins vessant-hi pau a copa plena.
Més tard, jorns venturosos,
el jardí clerical es reformà;
i fruits molt ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
