Antoni Ferrando
Del nom del País, encara
*****************
En principi, no hi ha res a objectar que l'administració exigisca, per a l'homologació dels llibres de text, que s'hi faça constar els noms oficials del territori i de la llengua pròpia. És com si el govern francés, per exemple, exigís la denominació oficial de «República Francesa». Ara bé, una vegada reflectit això en un context jurídicoadministratiu, seria inconcebible, i fins ridícul, que no s'utilitzés en altres contextos el nom de França, en el primer cas, o la denominació acadèmica d'«espanyol», en el segon.
La fidelitat a la història, a la terra, a la ciència i el trellat exigeix als valencians que no ens deixem atemorir per qualsevol pressió que pretenga amagar-nos que hem estat «Regne de València» (1239-1707) per voluntat de Jaume I; o fer-nos oblidar que, almenys des de fa tres segles -en què el pare Agustí Bella va afirmar a la seua Vida de fray Agustín Antonio Pascual (València, 1699) que «no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano»-, no hem deixat d'usar aquesta darrera denominació; o amagar-nos que, amb motiu de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, foren les Corts espanyoles les que canviaren el nom de País Valencià, aprovat pel Plenari de Parlamentaris valencians, pel de «Comunidad Valenciana»; o amagar-nos que l'actual Estatut d'Autonomia recull també les denominacions de Regne de València i País Valencià. Tanmateix, es vol que només utilitzem un despersonalitzador nom oficial de «Comunidad», una actualització, si fa no fa, de «província». Els holandesos poden parlar dels seus «Països Baixos», els gal·lesos, del seu «País de Gal·les», els bascos, del seu «País Basc», però els valencians no hauríem d'usar «País Valencià». I ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
