Marc Granell
(València, 1953)
POEMES
*******************
VESPRADA D'AMOR I ÚNICA
MATERNITAT
RAONS DE DESIDENTITAT
VALÈNCIA SOTA LA LLUNA
RÈQUIEM
L'ARRIBADA
ELEGIA
******************
VESPRADA D'AMOR I ÚNICA
Llavors va dir-li Jesús...
MARC, 7, 29
Mira, Joan, l'amplíssima vesprada.
És mentida l'home
i la serp
i l'arbre.
Sols el teu cos i el meu existeixen.
Després ja no. Però em sent
tranquil i els teus llavis
em saben, corren pas a pas
aquesta pell tan feble que suporte.
La teua abraçada és l'única memòria.
Saps?,
hi ha gent que em vol déu
i escriuen
fantàstiques històries que mai no he procurat.
Els poderosos necessiten
l'arma més perfecta.
I seré l'arma més perfecta.
L'engany
és allò que més dura.
I algú, així,
qualsevol dia,
parla aquesta vesprada
on tant t'estime i bese
el teu cos fet de cos i no-res.
MATERNITAT
Esperant.
Esperant que vinga la mare.
Esperant.
Esperant que escolten. Esperant.
Esperant la nina que prometeren.
Esperant.
Esperant parar taula. Esperant.
Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Esperant.
Esperant que cresquen els pits.
Esperant.
Esperant brodar l'aixovar pulcríssim.
Esperant.
Esperant l'orgasme. Esperant.
Esperant fer el sopar
per quan l'home torne. Esperant.
Esperant tenir el fill.
Esperant.
Esperant que el fill cresca.
Esperant.
Esperant el metge. Esperant.
Esperant veure Déu.
Esperant.
El rector ho assegurava. Esperant.
Esperant.
Almenys ser pols. Esperant.
RAONS DE DESIDENTITAT
Miraré de fer-me ric
i bell
i poderós,
atlàntic i atlètic,
elàstic somriure d'escuma puríssima,
flexible cos de platja salvatge,
àvid esguard metrallant pupil·les.
Hi ha massa carrers foscos
i vaixells aturats als tolls de la memòria.
¿Sap algú la naturalesa exacta
d'aquest mal de cervell
que envaeix tots els porus
dels somnis?
Tota llei ens obliga a la ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
