Joan Navarro
(Oliva, 1951)
POEMES
****************
GLOSSARI D'ACOMIADAMENT
A Salvador Jàfer i Josep-Lluís Bonet
Ni llebre ni llop al pou de les estrelles
ara que m'emborratxaran d'atzur.
Silenci.
Els corredors s'incendien de voliaines
que s'esconillen per portaleres de fum.
(La xibeca es va menjar els ulls del meu cavall.)
Enmig del desert un espill de plata.
Qui
porta el mall em donarà d'aigua.
Sóc
escorpí.
De mots em faré un amagatall de fang.
Llenceu ampolles tatuades de missatges, car
sóc l'amo de l'illa que enlaira llimella!
Brosses marines als teus llavis dient-me adéu,
adéu, llençols com fantasmes per les teulades,
adéu, qui em traurà les escates daurades dels ulls?
Albanells de vora tarda ens picaran les mans.
Pots de vidre per la fel, les dents són flama!
Vindran ventims d'encimbellades urpes
per mossegar el bosc. Ventim d'ossos ratats
llepant les bruixes dels boscos.
Ventim al
bosc.
Em sento escarit, perdut en nit de neula, i
atapeït de coralls clivello clams enllà del mar.
Pardals i peixos sobre la taula, per ulls
dues pedres.
Tot sol em menjo damunt les veles.
Amb focs de pi enllumeno les façanes
i signo creus a les pells dels arbres.
Adéu, em trencaré les mans a cops d'enyorança
i ompliré els pous de ferro, d'estrelles de metall.
Ja brunzen, ja brunzen les bruixes de l'alzinar,
porten tesa bandera damunt de cavalls!
Gargotejo núvols sobre l'arena amb espill
de plata.
Els morts ens parlen d'horabaixa
i volen arraps, cascavells per als clots.
Esventeu cendres de moixó a mitja boira!
Fulles d'albanells dintre les cambres, dintre
vidrioles de carn: el cap com una allau de plomes.
L'oriflama és una gavina que beca l'horitzó
quan els carrancs bramen damunt ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
