Josep Piera
(Beniopa, 1947)
POEMES
*********************
DE LA VIDA QUOTIDIANA
NU AMB PAISATGE AL FONS
RELLEGINT UN CALAIX
SILENCI BADA
BRUTÍCIA
EPÍSTOLA O CANÇÓ A L'ESPERA DE MÚSICA
LA NIT ANTIGA
ODA A SANTORINI
******************
DE LA VIDA QUOTIDIANA
No cal anar molt lluny.
Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres
ni ofegar-se en la mar per tal de beure llum,
la llum, paraula mítica, metàfora del seny.
Això que potser cerques ho tens davant de tu.
Per gaudir un infern no cal prendre vaixell.
No cal anar tan lluny.
Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;
fugir no és necessari; mira-ho ben prop i a punt.
¿Quins objectes, quins cels, quins mons, quines paraules,
quins horitzons et volten, quines presons, quins éssers o quins
[murs?
Detura't una estona, contempla, fixa't, seu.
No cal anar més lluny.
Tant li fa si núvols o la corfa arrugada d'un tronc,
si ets a un espai obert, retalla-te'n fragments amb àvids ulls.
Si ets endins, cementeris de mots i clavills les parets
el nu batec d'un cos, també el voleiar solitari del fum.
I tu els hi pots fer viure. Si vols. Ara mateix.
No cal anar molt lluny.
L'espai que deixe en blanc
han estat unes hores insípides, un parèntesi obert.
No fas més que sortir, passejar un instant,
vas a prendre un cafè
on saps que trobaràs qualque amic, companyia
-i només és un cas, senzill per quotidià,
sense altres pretensions i tanmateix insòlit
que ara pose d'exemple, imatge, símbol, o potser pura anècdota-
i ja tens un nou tema, no vull dir pas exòtic, nou per inesperat.
Un home qualsevol, els colzes al taulell,
humit marbre de veus, les mans, els ulls,
xarrant de moltes coses -no importa quines ara-
la ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
