Joan Teixidor
(Olot, 1913 - Barcelona, 1992)
POEMES
*****************
- LA PRIMAVERA
- COM SI MORÍS
- E VENNI DAL MARTIRIO A QUESTA PACE
****************
LA PRIMAVERA
Sempre he sentit la primavera nova,
l'afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m'envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s'esqueixa, sospirar feliç?
Em fa pena la saba que s'enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M'espaordeix la vida que m'espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.
COM SI MORÍS
No tornaré a la fosca fageda,
em feia mal el silvestre palau,
s'han fet sagrats el trepig i la greda,
el sol escàs i la molsa i la pau.
Anar-hi sol és dir a cada pas
que em falta cor per a tot el que em toca:
massa he plorat a la nit i a camp ras,
deixa'm callat i lligat a la roca.
Deixa'm tot sol sense cap pensament,
com si morís cada dia una embosta;
em trasmudà l'abrivada del vent,
ara em fa ric la claror de la posta.
Tot ha finit, el silenci m'abriga,
fill d'aquest son que ignorava el demà.
Tinc por de tot, i l'angoixa se'm lliga
com la llavor que no pot madurar.
E VENNI DAL MARTIRIO A QUESTA PACE
Sento una veu que em diu:
Tu ja no saps per on camines.
T'he arrencat del país clar:
és perquè cerquis la meva ombra.
Ja no veuràs els camps lluents
ni la pell tèbia de les coses.
El paradís que has somiat,
aigua de mort el colga.
Ara ha sorgit un altre món
que et feia por quan et mirava.
I quan l'...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
