MIYAZAWA KENJI
EL MATÍ DE LA GRAN SEPARACIÓ
* * *
Oh, germana meva,
que te’n vas lluny avui mateix,
a fora la calamarsa cau i fa estranyament clar.
(recull-me pluja i neu)*
Des del més llòbrec núvol vermell pàl·lid
el xap xap de la calamarsa cau i cau.
(recull-me pluja i neu)*
Amb aquests dos bols fets malbé,
amb la verda comelina dibuixada,
desitjant recollir la pluja, la neu que et menjaràs,
he sortit d’entre la fosca calamarsa
com una bala desviada, fent un salt.
(recull-me pluja i neu)*
Des de l’obscur núvol color bismut
la calamarsa, xap xap, s’enfonsa.
Oh, Toshiko,
ara, en aquest instant que la mort se t’apropa,
per tornar-me lluminós tota la vida,
m’has demanat un bol de neu, tan fresca.
Gràcies, oh, valenta germaneta.
També jo avanço, doncs, ben dret.
(recull-me pluja i neu)*
Entre la febre intensa i l’ofec
m’has demanat
—caiguda del cel, de l’univers anomenat galàxia,
del sol, de l’atmosfera i...—
un darrer bol de neu.
... Damunt dos trossos de granit tallat
la calamarsa s’entolla tristament.
Jo m’hi estic dret i insegur.
D’aquesta branca de pi, lluent,
plena de gotes transparents i fredes,
conservant el sistema difàsic de la neu i l’aigua,
prendré la darrera menja
per a la meva germana petita.
Aquest dibuix d’un blau morat dels bols de casa
que sempre vèiem mentre creixíem junts,
avui, també, el vas deixant.
(recull-me pluja i neu)*
Certament, avui ens deixaràs.
Oh, valenta germaneta meva
que cremes tendrament, blavosa,
darrere el paravent obscur
en aquesta cambra tancada.
Per escollir la neu altra vegada,
a tot arreu és massa blanca.
Des del cel tan torbat i terrible
ha arribat aquesta neu tan bella.
(a la meva propera naixença humana
naixeré per no sofrir,
només per a mi)*
Pels dos ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
