OGUMA HIDEO
VOLDRIA PENSAR DINS EL TORS D’UN CAVALL
* * *
Oh, cavall del meu país natal,
dins el bressol, al teu costat,
he après paraules,
tantes paraules com tots els camperols.
En anar-me’n del poble em vaig fer poeta;
llavors necessitava paraules, moltes paraules.
Vaig aprendre mil mots
que el poble no sap dir,
vaig voler representar la voluntat del poble.
Des de les paraules lentes com un carro de combat
fins als mots impressionants com el llamp.
La llibertat de les paraules és meva,
no pertany a ningú.
De sobte el gran lladre:
— sigues silenciós
calla —
i em posava el punyal a frec de nas,
jo que parlava amb vehemència en altre temps,
perdent força i coratge,
em vaig tornant a cada pas més silenciós.
I trobo lamentable
de no haver nascut mut,
ara em sap greu fins tenir forma d’home.
Oh, cavall del meu país natal,
dintre el teu tors,
saps, voldria poder reflexionar tranquil.
Si no se’m deixa dir un sol mot de llibertat,
la nit gelada,
oh, cavall,
voldria tornar al país natal
per respirar amb el nas,
com tu, l’alenada blanca..
* * *
Traducció de Felícia Fuster i Naoyuki Sawada
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
