Franco Bettinelli
Ona baracca
******************
In fond, cossa te seret?
Ona baracca
de legn e de lamera
al «Port de mar»
del nost Milan!
Duu spositt
t'hann pientaa in pee,
'me ona cà vera.
Robba de poera gent,
ma ghe mancava nient
e ti te se stimavett tutta!
Ma ona brutta mattina
el foeugh el t'haa faa compagnia
e con ti l'ha portaa via
duu fiolitt,
che al teved de la stua
dormiven quiett
'me duu beritt
E adess?
Tì, veggia baracca,
on sacch de rottamm.
Lor, duu angiolitt,
volaa in ciel
cont i brascitt al coll
per fass coragg
al moment del passagg
E poeu?
On omm disperaa
ona mamma immattida,
on fradellin desfaa,
on can che baja.
Tutta Milan che piang!
On requiem...,
on Ave Maria...,
on segn de cros!...
In fond, cossa te seret?
Ona baracca
de legn e de lamera!
ona preson de fiamm
per duu bagaj,
doe s'hinn perduu in del nient
tanti sogn innocent...
...
|
|
|
|
|
|