JOSEP M. MURIÀ I ROMANÍ
L''últim florilegi
(Aquest recull de poesies, guardonat amb la Flor Natural en els Segons Jocs Florals de la Diàspora Catalana, s'ha publicat, juntament amb l'obra d'altres escriptors premiats, a l''Editorial Pagès de Lleida. Forma part del Vol. II de la col.lecció "Veus de la Diàspora." Més recentment encara ha estat publicat, en edició molt reduïda i fora de comerç, pel Centre Català de Guadalajara a Mèxic)
ELS CIMS
Aquells corsers alats, muntats per les quimeres,
caigueren esgotats, sagnant de les illades,
encara lluny del cim, la fita cobejada.
Ara que dic adéu a aquest teatre absurd
de vida universal,
diré
que els cims, els cims suprems, mai no han estat tangibles,
no són més que miratges.
SOMNOLÈNCIA
Una pluja soporífera,
amb un plom de persistència,
rega la llavor oberta
de la meva sang quieta
damunt la pàgina en blanc
de la idea.
Boires d''absència desfan
tota il.lusió per Si és que creix
s'ho ha de fer tota sola.
La somnolència breçola
amb un vaivé d''insulsesa.
Passa el tren silenciós
de les hores i dels dies,
sense conèixer estacions,
comiats ni benvingudes.
Inacabables riells
sense entrebancs ni alicients,
ni tal sols avorriment.
Una tallada de temps
inexistent.
DESVIACIÓ
Amb la mirada apagada,
et demanava,
obscurament pidolaire,
un coixinet de boirina
per als meus somnis de vida.
Et demanava
carícies de serenor
al meu front que se'm marcia
i una alenada de rosa
a la sang empedreïda.
Et demanava
poncelles prometedores
de veritats amagades
i el traspàs d''inquietuds
del teu cor
a les meves caminades.
La llum va tallar la nit,
tot d'una,
amb un rampell de follia.
Fugacitat de llampec
amb un destí ben incert.
Jo et demanava...
I tu em donaves
cinc monedetes de foc
--una per cada sentit-en una safata freda.
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
