MANUEL DURAN
(Manuel Duran i Gili, nascut a Barcelona de pares catalans que s''exiliaren, estudià a Mèxic, Princeton i París. Actualment és professor d''Espanyol i Literatura Comparada a la Universitat de Yale. Ha publicat nombrosos estudis de crítica literària, així com diversos llibres de creació poètica. Donem a conèixer aquí un dels seus darrers poemes.)
"El desembre congelat"
Vint Poemes de la Neu
Sense pietat ni odi,
imparcial com el cel, com el mar,
la neu cau lenta, inevitable com el cel, com el temps, com la mort.
Neu de cotó, neu de seda, neu
de llençols blanquissims acabats de rentar,
neu de lli i de porcelana fina, neu
del teu mocador amb una sola llàgrima.
Dos esquirols a la branca més alta del roure,
com dos nens abandonats,
miren caure la neu.
La neu sota el sol de la tarda
es torna boira tèbia, s''evapora.
El teu record no
s''en va tan fàcilment.
La gran nevada cau i cau,
la contemplo enlluernat.
Ningú no s'ha atrevit encara
a embrutar-la amb graffiti.
Inclús les estrelles senten fred, tremolen i parpallegen
dins la nit insondable,
sobre la neu i la fosca.
Tres ratolins corren, busquen,
sobre la neu grisa,
sota la boira blanca.
Han perdut les ombres.
Dins la llarga nit
una sola flor blava,
assetjada pel vent i per la neu.
és que no hi ha justícia?
La nit, cega, es perd
al laberint de la neu fosca.
Demà, a trenc la trobarem
amagada sota la pineda.
Ara fins en somnis
veig caure la neu
que el vent bruscament.
Em desperto confús, tremolós, inquiet.
Com una gran llàntia transparent
que algú remonta al cel,
la lluna puja poc a poc,
sempre més pàl.lida i més blanca.
Sí, no oblidis, per passejar
sota la neu, el collar
de perles ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
