Enric Sòria
(Oliva, 1958)
POEMES
*********************
- ODA IMPOSSIBLE A VALÈNCIA
- AXIOMA
- TALISMANS
*******************
ODA IMPOSSIBLE A VALÈNCIA
A Marc Granell
Oh tu, ciutat o el paradís perdut!
V. A. ESTELLÉS
Mas, ¿quién señalará tus desconciertos?
J. PÉREZ DE MONTORO
Ja sé que et mereixies tant una oda,
ciutat meua estimada, una mena
de càntic, a la manera antiga,
però amb nova agudesa que el gènere permet,
gràcies al canvi inherent a les coses,
i a l'actualitat, com sempre rabiosa:
Ja sé que la mereixies,
l'oda digna de tu i del temps, el cant
que poguera expressar-te, tal com ets,
pam a pam, crit per crit,
de cruïlla en cruïlla,
que donara notícia d'aquest buit
o exili de tu en tu amb què et vas fent l'essència.
Ciutat, ciutat, per a poder-te dir
ara caldria una oda com un còdol,
tot reblert de paraules
que no vols recordar perquè t'invoquen
amb la importuna veu a tu deguda.
No ho esperes de mi, ciutat meua estimada,
escollida en l'amor i el dolor.
Jo no podré cantar-te
mentre que et fas desfent-te,
somrient i cansada com una puta vella
que convida, amb quina tendresa que s'ignora,
a gratinyar l'encallida carcassa
que denomina pell.
No, les paraules que tu mereixeries
no te les puc donar, perquè no sé
des d'on, perquè t'estime massa
- amb recança i amb odi, com tu a tu-
mentre et recórrec i em sé i et sóc tot teu.
Sincerament, no puc, i em dol de reconèixer
el cant i aquest tan nostre amor
encara incompatibles.
Seria tan fàcil, oh boja ciutat meua,
blasmar-te pel que ets: tan malmès i irrisori
entaulat de cartó,
coreografia patètica d'una cançó d'estiu
de la més baixa estofa, amb ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
