RAINER MARIA RILKE
HO POT UN DÉU...
* * *
Ho pot un déu. Com, però, un home, digue’m,
el seguirà, polsant la pobra lira?
Son esperit és desacord. En la cruïlla
de dos camins del cor no té Apol·lo cap temple.
El cant, diu ta lliçó, no és cobejança
ni afany d’un bé aconseguit a l’últim;
el cant és existència, fàcil cosa al déu.
Quan som, però, nosaltres? Quan decanta
la terra i els estels cap al nostre ésser?
Que estimis, jove, no vol dir que ets,
mal que la veu forci ta boca —aprèn
a oblidar que esclatares en cant. Això passa.
Cantar en la veritat és alenar altrament.
I per a res. Ser un hàlit en el déu. Ser un vent.
* * *
Traducció de Joan Vinyoli
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
