GEORG TRAKL
HELIAN
* * *
Durant les hores solitàries de l’esperit
És bell caminar al sol
Seguint els murs grocs de l’estiu.
Sonen tènues les passes dintre l’herba; però sempre dorm
El fill de Pan al marbre gris.
Al vespre, a la terrassa, ens ha embriagat el vi fosc.
Rogenc guspireja el préssec entre el fullatge;
Dolça sonata, riure alegre.
Bella és la calma de la nit.
A l’alta plana ombrívola
Ens topem amb pastors i blanques estrelles.
Quan la tardor ha arribat,
Es mostra dins el bosc una claredat sòbria.
Apaivagats errem vora parets vermelles
I els ulls rodons segueixen el vol dels ocells.
De nit cau l’aigua blanca en urnes mortuòries.
El cel fa festa en els brancatges nus.
Amb les mans netes, el camperol porta pa i vi
I pacífics maduren els fruits al cambró assolellat.
Oh, que greu és el rostre dels morts estimats.
Mes l’ànima es complau en la justa visió.
*
Puixant és el silenci del jardí devastat.
El jove novici s’hi corona el front de fulles brunes,
El seu alè beu or glacial.
Les mans toquen l’edat d’aigües blavoses
O en la nit freda les galtes blanques de les germanes.
Lleu i harmònic és el trajecte per amables estances,
On hi ha la solitud i el remoreig de l’auró,
On potser el tord encara canta.
És bell l’ésser humà i com sorgeix de l’ombra,
Quan mou amb estupor braços i cames
I rodolen els ulls en silenci dins òrbites de porpra.
A les vespres es perd el foraster dins la negra desferra de novembre,
Entre brancam podrit, vora murs plens de lepra,
On passà en altre temps el germà sant,
Abismat en els dolços records de la seva demència,
Oh, que solitari expira el vent de la tarda.
Morent s’inclina la testa en la foscor de ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
