Pier Gildo Bianchi
poesie
******************
ALLEGORIA D'AUTUNN
Lontan d'ogni penser, andavi a spass
in giardin, adree al vial quattaa de géra per gòdom l'aria fresca de la sera d'autunn, senza fastidi e col coo bass,
quand, in mezz ai sassitt de la bordura rùstega e verdesina d'ona proeusa,
hoo vist el nonsochè ross d'ona roeusa (foeura stagion, quasi 'na stonadura).
Me vesini, me metti giò in scruscion con la premura de cattalla-sù:
là intorna, de quij fior, ghe n'era pù e mì vorevi nò perd l'occasion.
Lera ona roeusa rara, del Bengala, borlada senza plecch dent in de l'erba ma, per profumm e per color, superba degna de vess esposta in d'ona sala.
L'hoo streppada de fatt cont el sò fust
ma in del moment che ghe l'hoo avuda in man me sont subit accort, de gongoran,
che avevi faa on quajcoss de minga giust:
foeuj pass, avert, on poo tropp increspaa; de chì e de là sfilozzadur, smaggett
e, sott al fior, 'na motta de ramett storgiuu, secch e schejos o resciaa.
Ma, nondemen, sariss proppi on bosard
se no disessi che, de nascondon,
gh'hoo riservaa l'istess on bell canton
- in del mè studi - de maggior riguard.
Minga per quell che l'era deperlee
- in quell precis moment, possa e sbiavada ma per quell che ona volta l'era stada regina non plus ultra in del vivee.
CIAO MALINCONIA
Ciao, nee! Come te stee, malinconia?
Te specciavi anch incoeu, come stanott,
quand, oeucc avert al scur, faa-sù in l'ombria
indepermì, tremavi fregg e biott.
T'hoo sentuu stamattina vegnì arent,
nicciada sott al lett de nascondon
cont i primm ragg de sô giamò present
per famm, forse, de scorta a colezion.
Ma soo ...
|
|
|
|
|
|