GEORG TRAKL
LA MELANGIA
* * *
Ets potent, boca obscura
A l’interior, forma plasmada
De núvols de tardor,
D’àuria calma capvespral;
Un torrent muntanyenc que fosquejant
Verdeja dins el cercle d’ombra
De pins esberlats;
Un vilatge
Que pietós en imatges brunes expira.
I salten els negres cavalls
De prades emboirades.
Oh soldats!
Del pujol, on el sol morent rodola,
S’esbalça la sang rient...
Sota alzines
Sense mots! Oh exasperada melangia
De l’exèrcit; un casc centellejant
Caigué brunzent d’un front purpuri.
La nit de tardor arriba tan freda,
Guspirejant d’estels
Damunt ossos humans trossejats
La monja silenciosa.
* * *
Traducció de Feliu Formosa
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
