LOGOS POETRY

Title: LES PORTES DE L'INANIMAT

Number of words for page:

JEAN TARDIEU LES PORTES DE L’INANIMAT * * * Tinc por de veure sagnar les entranyes del dia Oh sol no esdevingues sensible com nosaltres Oh terra no sentes no parles roman recollida en la teua opacitat, roman sorda i sense consciència! Espai no sigues com una dona que dóna a llum que pateix que gemega! Oh núvol, peix que a cada instant canvia de forma mentre avança m’agrada la il·lusió de llibertat que et dónes però em plau de saber que el teu viatge és sens desig i sóc asserenat per la teua indiferència. Heus ací el meu son tot barrejat de somnis en viu jo sóc la roca que pateix la taula com un bou lligada a la seua tasca arbre sóc en l’odi i l’amor en ple vent sent veig em recorde forçat dels meus inferns terrestres intente en va de reunir els fragments enormes d’un món que es dispersa i les meues mans eternament moribundes remen en l’aire on tot calla. Escolta Escolta al teu torn silenci del món inanimat la teua pròpia veu és qui et parla en veu baixa la feixuga porta és a punt de tombar i jo aviat hauré bescanviat el meu dolor contra la teua ceguetat hauré arribat al gran sol on les tenebres minerals es consumeixen sense plànyer-se. * * * Traducció d’Eduard J. Verger ...