VINCENZO CARDARELLI
SETEMBRE A VENÈCIA
* * *
Ja del setembre s’enfosqueixen
els crepuscles precoços a Venècia
i les pedres s’endolen.
Llança el sol la seva última sageta
contra l’or dels mosaics, i en fer-ho cala
focs d’encenalls, efímera bellesa.
Quieta, darrera les Procuratíe,
surt mentrestant la lluna.
Llums juganeres i argentades riuen
i es van movent, llunyanes, tremoloses,
en l’aire fred i fosc.
Jo, fascinat, les miro.
Potser un dia recordi
aquestes amples nits
que arriben tan de sobte.
Més belles i més vives aleshores
les seves llums
que em desesperen una mica ara
(sempre defora meu, inabastables)
tornaran a brillar en la fantasia.
I serà vera i calma
felicitat la meva.
* * *
Traducció de Tomàs Garcés
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
