GIUSEPPE UNGARETTI
ELS RIUS
* * *
En aquest tronc mutilat em recolzo
abandonat en aquesta clotada
que té l’esllanguiment
d’un circ
després o abans de l’espectacle,
i miro
el pas quiet
dels núvols per la lluna.
Aquest matí m’ajeia
dintre l’urna de l’aigua
i com una relíquia
he reposat.
L’Isonzo, amb son lliscar,
em polia
com un dels seus palets.
Els meus quatre ossos
he arreplegat
i me n’he anat
com un acròbata
per l’aigua.
M’he agenollat
vora la roba
bruta de guerra,
i com un beduí
m’he prosternat a rebre
el sol.
Heu-vos ací l’Isonzo,
i és on millor
m’he adonat que jo era
una dòcil fibra
de l’univers.
El meu turment
és quan
no m’hi trobo
en harmonia.
Però aquelles ocultes
mans
que em pasten
m’ofrenen
la rara
felicitat.
He repassat
les èpoques
de la meva vida.
Aquests són
els meus rius.
Aquest és el Serchio
i en ell pouaren
tal volta dos mil anys
de gent meva camperola,
i el meu pare i la meva mare.
Aquest és el Nil
que m’ha vist néixer
i créixer
i cremar d’innocència
en l’estesa de les seves planures.
Aquest és el Sena:
en les seves tèrboles aigües
la meva mescla va refer-se,
i m’hi he conegut.
Aquests són els meus rius,
comptats aquí a l’Isonzo.
Aquesta és la meva melangia
que en cadascun d’ells
se’m fa palesa,
ara que ja és de nit
i apar la meva vida
una corol·la
de tenebres..
* * *
Traducció de Tomàs Garcés
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
