LOGOS POETRY

Title: DAMASTES ANOMENAT PROKRUSTES PARLA

Number of words for page:

ZBIGNIEW HERBERT DAMASTES ANOMENAT PROKRUSTES PARLA * * * El meu imperi itinerant entre Atenes i Mègara vaig regnar sobre la selva verge la gorja l’abisme tot sol sense el consell dels ancians sense insígnies nècies amb una maça simple a la mà vestit només amb l’ombra del llop i amb el so esfereïdor del mot Damastes em faltaven súbdits és a dir em duraven massa poc no m’arribaven fins a l’alba però fóra calúmnia anomenar-me bandit com ho deien els falsaris de la història al capdavall vaig ser un savi reformador social la meva passió autèntica fou l’antropometria vaig construir un llit a la mida de l’home perfecte i comparava els viatgers capturats amb aquest llit era difícil evitar —ho confesso— d’estirar membres o de tallar extremitats els pacients morien però com més me’n penedia més segur estava que les meves experiències eren justes el fi era elevat el progrés necessita víctimes desitjava abolir la diferència entre l’alt i el baix volia donar una única forma a la humanitat horrorosament diversa no estalviava esforços per igualar els homes em matà Teseu l’assassí de l’innocent Minotaure qui es va endinsar al laberint amb un cabdell de llana d’una dona fals ple d’astúcia sense principis ni cap visió de futur tinc l’esperança no vana que altri reprendrà la meva tasca i durà a terme l’obra iniciada amb tant de coratge * * * Traducció de Grzegorz Gryc ...

Page: 1