DU FU
(712 – 770)
JUEJUS SENTITS
* * *
1
Veient l’enyor de l’estranger, l’enyor sentit,
l’abril esclata vil al pavelló del riu
i, a desgrat d’ell, floreix exuberant i prest,
i fa que canti l’oriol, que canti i canti.
2
Pruners i presseguers són meus, no creixen sols,
i són de fet ma casa els quatre murs humils,
i el vent primaveral em sembla emprenyador
venint al vespre a rompre branques ben florides.
3
Sabent que tinc la biblioteca pobra, humil,
les orenetes vénen des del riu sovint
i, empastifant de fang els llibres, el llaüt,
rere els insectes voletegen entorn meu.
5
Descoratjat veig com expira l’entretemps,
que el bastó em porta lent fins a l’illot flairós:
tot de desmais dements amb els aments al vent,
tot de lirones flors de presseguer pel riu.
* * *
Traducció de Ramon Dachs i Anne Hélène Suárez
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
