Tommaso Grossi
*********************
IN MORTE DI CARLO PORTA
L'è ona brutta giornata scura scura,
El pioeuv a la roversa, el tira vent,
E gh'hoo adoss ona tal regneccadura
Che no ghe troeuvi el cunt de fa nient ;
Me senti on cert magon, e gh'hoo comè
Voeuja de piang, che soo nanch mì el perché.
Passeggi on poo per la stanza, e guardi foeura
I piant che donden giò per i campagn ;
Strengiuu del frecc me tiri in la streccioeura,
Cont ona man strusandem adree on scagn,
Me setti giò, troo i brasc sul lett, e voo
In tra on cossin e l'olter cont el coo.
Se sent ona campanna de lontan...
L'è a San Babila... Sonna on'angonia,
Pensi... El compiss giust i duu mês doman
Che hoo vist a Sant Gregori a mettel via;
Lè comè incoeu, de st'ora chì o pocch de pù,
Che sta campanna l'ha sonaa per lù.
Pover Porta ! (a vedè coss'hin i omen)
Ricch, sul fior de l'etaa, pien de talent,
Ben veduu al mond de tutt i galantomen,
Stimaa de tutta la pù brava gent ;
E in del mej de la scenna, bonna nott !
Se smorza i ciar e no gh'è pù nagott.
Me regordi de quand dopo vess staa
A fil de mort, el mïorava on poo,
Ch'el m'ha veduu lì al lett e 'l m'ha ciamaa
Pussee visin, fasendem segn col coo
(Poverett ! el sperava de guarì,
E anch mì gh'aveva di speranz quell dì).
- Ciavo ! el m'ha ditt, set chì, car el mè Gross ?
Tel sêt che sont ataa a fil lì per andà ? E dopo avè fiadaa: - Gh'hoo di gran coss,
di gran notizi che te vuj cuntà. E intant slongand on brasc el ...
|
|
|
|
|
|