JUAN DE TIMONEDA
L'ESGLÉSIA MILITANT
****************************
Introduïxen-se en ell les persones següents:
ESGLÉSIA, pastora.
CRIST, pastor.
GREGORI PAPA, pastor.
FELIP REI, pastor.LLIBERTAT, pastora.
OPINIÓ, pastor.
SANT AGUSTÍ, pastor.
SANT TOMÀS, pastor.
Faraute de l'autor
Ànimes contemplatives,
esposes de Jesucrist,
un col·loqui nunca vist
porte de sentències vives,
i de grans doctors previst.
Esposes vos nomenam
amb raó justa i fundada,
perquè, si bé està notada,
tres esposes trobam
en l'escriptura sagrada.
És l'esposada primera,
nostra ànima de gran preu;
l'altra, la mare de Déu;
i l'Església la tercera,
com distintament sabeu.
Esta vereu afligida
que ve de terres estranyes,
fugint de falses zizañes;
cercant son espòs i vida,
amb dolcíssimes entranyes;
dolent-se de ses ovelles,
mirant que van desmandades,
sens pastor descarriades;
tenint son espòs per elles
los peus i mans foradades,
i lo seu cap espinat
amb corona de victòria,
i per record i memòria,
obert lo seu sant costat
per a entrar en la sua glòria.
Hui lo savi que penetra
per haver vist i llegit,
trobarà ací en vers escrit
al-legoria en la lletra,
moralitat i esperit.
Lo que Fautor los suplica
que ogen amb atenció,
puix a tota correcció
se subjecta i es mortifica,
i a tots demana perdó.
(Ací ix ESGLÉSIA, amb una artificial Església en la mà)
ESGLÉSIA: Só l'Església militant
d'Anglaterra desterrada,
i esposa de Déu, amada,
camí per a la triomfant,
eterna i glorificada.
Llagrimosa i fugitiva,
vinc de França i Alemanya
a la perfecta cabanya,
on la fe i caritat viva
resedeix en nostra Espanya.
Ací só molt Tavorida;
ací en robes principals
m'adornen, i amb mil regals
festejada, i ben servida
de músiques pastorals.
Beneita de l'etern Déu
sies Espanya, i tu, València,
puix en suprema excel·lència
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
