Cesare Mainardi
Inverno
******************
È crodada in d'el bosch l'ultima foeuja.
Taccaa al camin voo adree a quij pocch lugher
che sguizzen se rugatti con la moeuja
i brasch e la bornis di mè penser.
M'è crodada in d'el coeur l'ultima voeuja.
Anca i memori hin fosch come i scigher.
Voeuri inciodà la porta con la soeuja
e dervigh a nissun. Pù de dover!
De foeura tucc: omen e donn, speranz
e sogn. E sotterrà sotta a la zèner
voeuri passion e affann di temp indree.
Ma on vecc - Esuss, chi l'è - el ven innanz
el lassa giò on germoeuj luster e tèner
e, citto, via ch'el va in ponta de pee.
...
|
|
|
|
|
|