Marcello Restelli
Dal mè poggioeu
*******************
Prima che i oeucc sconfinen su i campagn
rivedi la mia miee che la stend i pagn,
vedi el mè gatt ch'el fa l'equilibrista
sul bord de la ringhera 'me on artista.
Se alzi el coo e guardi on poo lontan
vedi praa, òrt e riser in mezz ai bej campagn;
sari-sù i oeucc e subit me torna in ment
quand 'sti campagn eren pien de gent.
Rivedi i paisan cont'l fer de praa
che tajen l'erba con fadiga, tucc sudaa,
dònn e fioeu cont el baston vòlten el fen,
asen e boeu tiren lòtt-lòtt i car strapien.
I mondin in di riser con la s'cenna piegada,
cont i pee moeujaa e la sòcca bagnada,
cantaven i sò canzon cont allegria
per cascià via stracchezza e malinconia.
Capell de paja e al coll ligaa on panétt,
òmen e dònn tajaven el forment cont el folcett,
a fin estaa cattaven el melgon, semper a man,
portaven foeura i loeuv cont i cavagn.
Quanto hann fadigaa 'sti pover gent,
pur anca stracch-mazzaa eren content,
e la sera dòpo on piatt de minestron
gh'aveven anmò la forza de cantà i sò bej canzon.
Incoeu in dì campagn gh'è quasi pù de gent,
per tajà erba, melgon, ris e forment,
insemma a on grand frecass e on gran odor,
se fà tuttscoss con chi moster de trattor.
...
|
|
|
|
|
|