Alvaro Casartelli
I barcon del Navili
*******************
T'han saraa foeu, o barcon, da la cittaa
dove te see passaa per cinqcent ann,
e intanta el tò navili l'han stoppaa,
l'han sotterraa senza sonà i campann.
Col temp che corr a svelt, cont el progress,
addio barchett, addio, cinq e cinq des,
t'han fermaa lì de pos di tò rimess,
a Porta Noeuva e a Porta Ticines.
Navili bell, sott terra saraa dent,
t'han miss adoss la preja del tombon
traa insemma con la sabbia e col cement:
addio, navili verd, addio barcon.
Navili bell con quell'acquetta smorta
che la sbroffava on frescorin, d'estaa,
che la slisava fin taccaa a la porta,
sui prej scottent del soo de la cittaa;
l'acquettina sfrisada de crespitt
per l'aria che tremava sul navili,
intanta che sui piant di bei giarditt
sorava on usellin col sò bisbili;
acquetta inargentada da la luna,
o ricamada dal rifless di stell,
che la inondava e come in d'ona cuna
la me ninnava i sogn in del cervell;
acquetta grisa del navili frecc,
quand che la bianca nev la destendeva
el sò lenzoeu sui strad e sora i tecc,
la deslenguava i fiocch, la se perdeva
sul fond del ciel nebbios smaggiaa de nev,
in de l'andà, con la malinconia
la sleggeriva quel fagott ben grev
che 'l me gelava in coo tutta l'arlia.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Gh'è pù quij ciuff di piant adree a la sponda,
quij sàres piangiorent di giardinett
coi sò cavei che carezzaven l'onda
che in del speggiass basaven el barchett.
Addio, quadrett arios cont el molin,
degn del pennell maester d'on pittor,
o quel rifless grazios d'on bell giardin
che 'l combinava on quader de valor.
Addio, bell pont ornaa di Sirenett,
...
|
|
|
|
|
|