Giannino Sessa
da "In memoria di Maria Gaetana Agnesi"
**************************************
Tì, la maggior d'on fulmen de bagaj,
te gh'ee insegnaa come se fa a sta al mond,
con la perseveranza in del travaj
e l'onestaa, che la gh'ha nient de scond.
I poveritt t'andavet tì a cercaj,
minga domà per impienigh el tond,
scars de pitanza, ma per dagh quell pân,
che l'è la vitta d'ogni bôn cristian.
Poeu a qui strasc de donnett, gramm, malandaa
che hann perduu la speranza de guarì,
t'ee procuraa 'l confort d'on fogoraa,
de pareggiass la pâs per l'ultem dì;
a lôr l'anema intrega te gh'ee daa,
fasend de Marta e de Maria tì
che t'ee lassaa el to lecc, per viv con lôr
in povertaa, compagna de Nost Signôr.
[...]
L'è rivada la sera in del Loeugh Pij,
là, in quella toa stanzetta, confortada
di singhiozz rassegnaa de tutti quij
che te gh'avevet daa la toa giornada
con la speranza de podé guarij
per l'altra vitta... Inscì te seet andada
a scoeud el premi de l'eternitaa,
cattand el frutt del fiôr de l'umiltaa.
...
|
|
|
|
|
|