Graziano Pastori
La parabola del Natal
*********************
1944 (Natale del tempo di guerra)
Casa de sfollament, là inscì in Brianza;
fa frecc, ma el sentom nò, semm suefaa:
dodes gradi in cusina, zero in stanza;
temp gris, dessora i tecc gris de Cabiaa;
nebbia de frecc, ma fùmen i camin
che el moment del paccett l'è ormai vesin.
Miseria quasi de per tutt; però
quaicoss de bon sul foeugh cert ghe l'hann tutti;
a la tessera incoeu ghe se sta nò.
Gh'è poeu i borsanerista - farabutti che mangiarann magari de s'cioppà,
saraa de dent al cald, tant'me pascià!
Nun semm content. La truscia la mia donna
a preparà la pasta fada in cà;
sul foeugh a rosolà gh'è robba bonna!
Gh'è on bell gallett sta volta, de mangià!
E l'emm tiraa sù nun, in caponera,
del pollee che hoo faa mì su la linghera!
La mia tosétta, vìscora 'me on pess,
la giuga coi bellee: Gesù Bambin
la sa chi l'è, e in temp compagn de adess
la sa che se el gerlett l'è piscinin
l'è colpa de nissun, l'è per la guerra
che la strazia e la sconvolg tutta la terra.
E se mèttom a tavola tutt content.
Gh'emm dò fett de giambón ('na raritaa)
che m'hann daa de regall di nost parent,
i tajadei faa in casa (ona bontaa)
gh'è dò dida de vin, gh'è el bon umor,
la pas e el ben, proppi tutt quell che occor!
Ma intanta che semm 'dree a tajà el gallett,
on bamba d'on velivol 'merican
el tacca a ronzà in ciel; sto malerbett
el va avanti on tocchell invers Milan,
poeu el volta, el torna indree, el ven a girà
proppi chì, sora i tecc ...
|
|
|
|
|
|