Dino Gabiazzi
L'ultima osteria
*******************
(4 dicembre 1971)
Se va denter de sbiess,
vun per vòlta,
per la pòrta menudra:
scaletta che borla in cantina.
Tavell frust, mastrugnaa,
Arcad de medon
E lucèrn a canfin d'ona vòlta.
In tra 'l fumm el bois
el birlòna l'agnell
in del forna de lègna.
Son settaa.
Pasta e scisger,
mantin con la menda.
E boccali a vin bianch.
Veggiaria sui mur:
taccapagn e caldar de ramm vecc,
e ragner sui bottelj
del millaenoeuvcent...chi le sà?
Gent che boccòna e se strusa,
che cerca de viv,
senza rid, senza piang.
E me disi che fòrsi...
Vuj provà: duu ne spongi
col cortell de Cain per l'agnell...
Nò gh'è sangh. Rèsten fermi.
Ingermaa.
...Hinn i des de la sira.
Desvojaa l'è 'l boccal
de vin bianch.
Firagn de coo d'aj
e loeuv de formenton ijn sorioeula
penden giò dal soffitt.
L'osteria la tas:
aria pòssa, niada.
Sui tovaj magg de vin e freguj.
Sora on scagn, on botton
d'on quajdun che'l comincia
a desfass.
...E ven l'ora.
Se va foeura, de sbiess.
Pòca lus: on campsant.
Omber se fògnen in l'ombra.
Sparissen...
Se foo a ment,
quell botton l'era el mè.
...
|
|
|
|
|
|