Paolo Sambo
Ona sferla de sô
******************
In la lus dòra
d'ona sferla de sô
travers i gelosii
de la finestra,
gh'è, spiscinii,
el caòs de l'univers.
Gh'è la polver di stell,
srarida fin a sfreguiass
in d'ona moltitudin
de pontitt lusent,
lugher d'ona fiammada
che giren, vann e vegnen,
se pizzen e se smòrzen.
E gh'è, faa d'aria
che la par lustrada,
el polverin
d'on mond in moviment
che'l derva in del penser
ona realtà fantastica.
Gh'è el primm salut
del dì che ven
per i fantasma, i ultim,
de l'altrer.
E forsi, anònim,
in d'on serc d'ombria,
senza fà mostra de savell,
là dent,
anim in pena che semm nun,
fregui de nient
in d'on barlum de sô.
...
|
|
|
|
|
|