HAGIWARA SAKUTARÔ
HERÈNCIA
* * *
Aclofada a terra, la casa
dorm com una aranya gegantina.
Dins la natura trista i negra
l’animal, esporuguit, tremola
i, amenaçat per un malson,
trist i blavós, udola.
Nooaar Tooaar Yawaa.
Les fulles de moresc remogudes pel vent
—sawa sawa— xiulen dins la fosca.
Escolta! Calla.
Enllà del camí va udolant.
Allà baix —l’udol llunyà, ves!
Nooaar Tooaar Yawaa.
«El gos està malalt, mare?»
«No, criatura.
El gos té gana.»
Pel costat del crepuscle del cel llunyà,
des de la penombra de les trèmules foscors,
el gos ha mirat els enemics.
Al límit de la memòria antiga, antiga de l’herència i de l’instint,
ha sentit les pobres ombres dels avantpassats.
El cor del gos, temorenc, s’esblaima.
Pel camí de la fosca nocturna udola, udola.
Nooaar Tooaar Nooaar
Yawaa.
«El gos està malalt, mare?»
«No, criatura.
El gos té gana, ves!»
1922
* * *
Traducció de Felícia Fuster i Naoyuki Sawada
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
