SYLVIA PLATH
LESBOS
* * *
Depravació a la cuina!
Les patates borbollen.
És tot Hollywood, sense finestres,
el llum fluorescent hi parpelleja com una terrible migranya,
coquetes tires de paper per portes,
teló escènic, rulls de vídua.
I jo, amor, sóc patològicament mentidera,
i la meva filla: mireu-la, bocaterrosa,
petit titella deslligat, forceja per desaparèixer.
Però si és esquizofrènica,
la cara vermella i blanca, fa pànic,
has ficat els seus gatets fora la teva finestra,
en una mena de pou de ciment,
on s'embruten, vomiten i ploren, i ella no ho sent.
Dius que no pots suportar-la,
la maleïda és una noia.
Tu que has fet sonar els teus conductes com ràdio espatllada
orfe de veus i d'història, l'estàtic
so d'allò que és nou.
Dius que hauria d'ofegar els gatets. La seva olor!
Dius que hauria d'ofegar la meva filla.
Si és boja als dos anys, als deu es tallarà el coll.
L'infant somriu, gras caragol,
des de les enllustrades rajoles de linòleum taronja.
Podries menjar-te'l. És un noi.
Dius que el teu marit ja no et serveix.
La mamà jueva li guarda el dolç sexe com una perla.
Tu tens un infant, jo en tinc dos.
Hauria d'asseure'm sobre una roca prop de Cornualla i pentinar-me.
Hauria de dur pantalons tigrats, i tenir un amant.
Retrobar-nos en una altra vida, retrobar-nos a l'aire
jo i tu.
Mentre hi ha pudor de greix i d'excrements d'infant.
Estic drogada i espessa per culpa del somnífer.
El fum de la cuina, el fum de l'infern
ens fa surar els caps, dos contraris verinosos,
els ossos, els cabells.
Et dic orfe, orfe. Estàs greu.
El sol et du úlceres, el vent et du tisis.
Un ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
