SYLVIA PLATH
L'EIXAM
* * *
Algú està disparant sobre alguna cosa a la nostra ciutat:
un bum sord, bum en el carrer de Diumenge.
La gelosia pot obrir la sang,
pot fer roses negres.
Contra qui disparen?
És contra tu que han tret els ganivets
a Waterloo, Waterloo, Napoleó,
el gep de l'Elba sobre l'esquena curta
i la neu, desplegant la seva brillant coberteria
munt rere munt, dient xit...!
Xit...! Aquesta és gent d'escacs amb qui jugueu,
quietes figures d'ivori.
El fang bull ple de gorges,
passeres per a botes de França.
Les cúpules rosa i or de Rússia es fonen i suren
dins el forn de cobdícia. Núvols, núvols.
Així l'eixam s'apilota i deserta
vint metres enlaire, en un pi negre.
Ha d'ésser abatut. Bum! Bum!
Tan estult es pensa que les bales són trons.
Pensa que són la veu de Déu
que condona el bec, les urpes, les dents del gos
d'anques groguenques, un gos de presa,
gruny satisfet amb el seu os d'ivori
com la gossada, la gossada, com tothom.
Les abelles han anat tan lluny. Vint metres enlaire!
Rússia, Polònia i Alemanya!
Els puigs suaus, del mateix vell magenta
camps encongits com un penic
llençat dins un riu, el riu travessat.
Les abelles discuteixen dins la seva bola negra,
un eriçó que vola, tot punxes.
L'home de les mans grises està dret sota la bresca
dels seus somnis, l'estació del rusc
on trens, fidels als seus arcs d'acer,
arriben i marxen, i és un país sense fi.
Bum! Bum! Cauen
desmembrats, com un garbuix d'heura.
Fins aquí quant als aurigues, als escoltes, al Magne Exèrcit!
Un esquinçall vermell, Napoleó!
L'última ensenya de victòria.
L'eixam cau destruït dins un tricorni de palla.
Elba, ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
