PAUL VALÉRY
ORFEU
* * *
...Evoco en esperit, entre murtres, Orfeu
l’admirable!... I el foc dels purs cercles davalla
i muda el mont ferest en un august trofeu
d’on s’exhala d’un déu la gesta que el tro acalla.
El déu canta, i els llocs s’esllomen tot puixants.
El sol guaita amb horror les pedres en desvari.
Un plany sord inoït reclama enlluernants
els harmònics alts murs d’un daurat santuari.
Orfeu canta assegut ran del cel enartat.
El roc ratlla i rebot, i cada roc, fadat,
se sent un pes novell que vers l’atzur delira.
D’un temple seminú la tarda encén el vol,
i Orfeu dintre de l’or son ànima dissol
en la immensa grandor dels himnes de la lira!
* * *
Traducció de J. Carner-Ribalta
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
