CAMILLO SBARBARO
PARE, ENCARA QUE TU NO FOSSES...
* * *
Pare, encara que tu no fosses el meu
pare, encara que fosses per a mi un estrany,
per tu mateix igualment t’estimaria.
Car em recorde d’un matí d’hivern
en què la primera viola en la paret
d’enfront descobrires des de la teua finestra
i ens en donares la nova content.
Després, l’escala de fusta treta al muscle,
de casa isqueres i a la paret la recolzares.
Nosaltres, menuts, estàvem en la finestra.
I d’aquella altra volta em recorde
en què la meua germana encara petita
per la casa perseguies amenaçant
(la cabuda havia fet no sé què).
Però en agafar-la, com que xisclava
de por, et mancava el coratge:
puix t’havies vist perseguir la teua
petita filla, i tota espantada
tu vacil·lant l’atreies al pit,
i amb carícies entre els teus braços
l’embolcallaves com per defensar-la
d’aquell malvat que era el tu d’abans.
Pare, encara que tu no fosses el meu
pare, encara que fosses per a mi un estrany,
entre tots els homes jo moltíssim,
pel teu cor infant, t’estimaria.
* * *
Traducció de Marc Granell
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
