Ada Lauzi
Poesie
*********************
PASSEGGIADA A FABREZZA
La par proppi la via del Paradis
in quell silenzi profumaa de vent: l'orchestra del torrent giò per i prei, el cipettà di usei in mezz ai pin,
e in alt, dessoravia
on "confin" de celest e de bombas;
su on verd che 'l par de ras,
sgorattà de parpai de cent color
ingord de libertà
che cerchen, per pondà,
in mezz a tanti fior, el pussee bell... poeu, là sora on murell
on pin de fresca età.
Me incanti e fermi el pass:
gott de rosada, luster 'me coràj
basaa di ragg de sô
l'hann guernii de sferett tutt coloraa... semm in lùj, ma per mì l'è già Natal.
Pian, pian giri i mè pass invers la cà, su la porta, a spettà gh'è 'na figura calma, sicura, rogora senza età.
El par on Patriarca di nost dì,
duu oeucc dolz o sever
bon de vedè e capì,
de legg anca i penser ...
la barba inzipriada
e la parlada s'cetta de Ambrosian
pront a slongatt 'na man,
a rid, a piang con tì.
Mì tornaroo a Milan,
ma on tocchell del mè coeur
(se 'l permett Padre Ambroeus) el resta chì.
PROFUMM
Profumm de mar
saraa in d'ona conchiglia
Profumm d'altar
incens che se consuma
come l'amor duraa 'na vita intera
Profumm de quij silenzi
che vosaven al vent
i tò torment sopii.
Profumm de fior... de tì ròsa de magg infogada de sô de primavera,
ingorda de respir e de rosada
profumm d'erba tajada...
E teved de lugher in fond al coeur
a la lus de quij oeucc de quell soris
che me carezzen denter 'na cornis
da SCIROEU de MILAN
...
|
|
|
|
|
|