ERICH FRIED
PER A RUDI DUTSCHKE
* * *
«Tothom és substituïble.
La lluita continua.»
Això és cert.
Però alhora no és cert:
No tothom és substituïble
i la lluita té sempre només el rostre i el cor
de l’home que lluita
I a mi m’agradava la lluita
que tenia el teu rostre
i el teu cor—
i ara ningú més
no tindrà el teu rostre
i en el futur el teu rostre
tan sols es veurà ja
en imatges a l’igual com el del Che Guevara
i el de Rosa Luxemburg
i això no és el mateix
I el teu cor ja no es veurà enlloc
No he estat d’acord en tots els punts
amb les teues opinions
i d’altra banda tu mai no has demanat de ningú
que les compartís necessàriament
i menys encara en tots els punts
Les teues opinions podien ser discutides
amb tu punt per punt
Ara però
ja no puc discutir res amb tu
i així com abans importaven els punts
ara els punts ja no hi fan res
Del que he aprés de tu
potser queda ara massa poc
Però ja n’hauria aprés prou
si no hagués aprés més que una sola cosa:
Que la llibertat ha de ser bondat i amor
i que la bondat i l’amor
han de ser llibertat —i la bondat i l’amor, veritables,
no només un concepte de bondat i amor
car altrament la llibertat és només un concepte—
i que la lluita per la llibertat i la bondat i l’amor
no pot ser menada sense llibertat i bondat i amor
I la teua bondat i llibertat
i la teua intel·ligència
han estat tals que vas poder continuar sent amic de molts
que ja no eren amics entre ells,
molts que ara es planyen de tu però que creuen
que ...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
