COSTAS CARIOTAKIS
POSTERITAT
* * *
La natura immensa a l’entorn necessita la nostra mort
i l’exigeixen les purpúries boques de les flors.
Si un altre cop ve la primavera, un altre cop ens deixarà,
i al capdavall ja ni d’ombres ombres som.
L’esplendent llum del sol espera la nostra mort.
Encara veurem el triomf d’un ocàs semblant
i després fugirem dels vespres d’abril,
anant cap als regnes obscurs, més enllà.
Només queden darrere nostre si de cas els versos,
deu versos nostres resten tan sols, com els coloms
que escampen els nàufrags a l’atzar
i quan porten el missatge ja no és temps.
* * *
Traducció de Jesús Cabezas Tanco
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
