COSTAS CARIOTAKIS
PRÉVEZA
* * *
Hi ha moments que en pensaments
Fan fàstic les cornelles que es barallen
sobre les teules i els negres murs,
fàstic les dones que es lliuren a l’amor
com si pelassen cebes.
Fàstic els carrers bruts i insignificants
amb llurs il·lustres grans noms,
l’olivereda, el mar a l’entorn, i fins i tot
el sol, fàstic entre fàstics.
Fàstic el policia que embolica,
per pesar-la, una ració «escassa»,
fàstic els jacints en el balcó
i el mestre amb el diari.
Base i guarnició, tropa de Préveza.
Diumenge escoltarem la banda.
He obert una llibreta d’estalvis,
primer dipòsit, dracmes trenta.
Camines lentament pel moll, et dius
«Existesc?», i després: «No existeixes!»
Arriba el vaixell. La bandera és hissada.
Potser vinga a bord el senyor Prefecte.
Si almenys, entre tota aquesta
gent, algú morís d’avorriment...
Trists i silenciosos, amb greu port,
ens distrauríem tots a les exèquies.
* * *
Traducció de Jesús Cabezas Tanco
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
