COSTAS CARIOTAKIS
VESPRE
* * *
La xicalla que juga en el crepuscle de primavera
—cridadissa llunyana—,
l’airet que xiuxiueja paraules amb els llavis
de les roses i que és ací encara,
les finestres obertes que respiren l’hora,
la meua cambra buida,
un tren que ha d’arribar d’una terra incògnita,
els meus somnis perduts,
el toc de les campanes que s’apaga, i el vespre que cau
seguit seguit sobre la ciutat,
sobre l’esguard dels homes, sobre l’espill del cel,
i sobre ma vida sencera ara...
* * *
Traducció de Jesús Cabezas Tanco
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
