JOÃO CABRAL DE MELO NETO
L’ARBRE
* * *
La mirada freda salta per la finestra
cap al jardí on s’anuncia
l’arbre.
L’arbre de la vida? L’arbre
de la lluna? La senzilla maternitat
de la fruita?
L’arbre que vaig veure en una ciutat?
El millor home? L’home ulterior
sense paraules?
O l’arbre que en els homes
endevino? En les seves venes, en els seus cabells
al vent?
(La freda mirada
torna per la finestra
al ciment fred
de l’habitació i de l’ànima:
calma perfecta,
pura inèrcia,
on mai no penetrarà
el renou
de la fàbrica oculta
que crea les coses,
de l’impuls ocult
que fa esclatar les coses
com una fulla fràgil
d’aquell jardí.)
* * *
Traducció de Cinta Massip Bonet
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
