JOÃO CABRAL DE MELO NETO
A PAUL VALÉRY
* * *
És el diable al cos
o el poema
que em du a escopir
sobre el meu no higiènic?
Dolça tranquil·litat
del no-fer; pau,
equilibri perfecte
de l’apetit de menys.
Dolça tranquil·litat
de l’estàtua a la plaça
entre la carn dels homes
que creix i cria.
Dolça tranquil·litat
del pensament de la pedra
sense fuita, evaporació,
febre, vertigen.
Dolça tranquil·litat
de l’home a la platja:
la calor evapora,
l’arena absorbeix,
les aigües dissolen
els líquids de la vida;
i el vent escampa
els somnis, i apaga
la inaudible paraula
futura —a penes
sortida de la boca,
xuclada en el silenci.
* * *
Traducció de Cinta Massip Bonet
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
