GABRIEL IMPAGLIONE
ET MIRE
***********************************
(Traducción al catalán, Perè Bessò)
En cada casa del dia et mire
com si fosses totes les finestres,
un per un les cridades de la geografia.
Et mire enmig de naus blanques
que vessen el cotó de la seua ombra
en el mar callat
profundament quiet en la remor
del vent que inventa recòndits
passatges de guitarres, et mire.
Et mire en les vessants de plata fugitiva
que dibuixen en les faldes de la pedra
nervadures maragda.
En la raó de l’humus i la gota
i l’enterca utopia de l’arrel, et mire,
en la constel·lació de las substàncies
i la meravella del vi en la seua lluna precisa.
Per les crepitacions del pa,
en la taula servida, et mire
embarcat en la claredat del teu cos
en el meu, i en les meues mans
et mire, en la vastitud de la teua boca
en cada llampec de la nit en calma
on habiten els llavis que es niuen,
en el petit país dels besos, et mire.
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
