GABRIEL IMPAGLIONE
ARGENTINA, 1976
***********************************
(Traducción al catalán, Perè Bessò)
Als trenta mil companys desapareguts
He vist els hòmens trepar a l’ombra
tibant els arnesos encara dormits
i marxar units en l’esforç bestial
fins a muntar el sol damunt de la tierra.
Aleshores ixien de totes parts els infants i les mares
i en acabant els mercats omplien les veredes
de xiulits i pomes.
L’alegria de les gestes domèstiques
coronades per la dignitat de l’esmorçar!
He vist llargues caravanes d’obrers a l’alba
Marxar cap al metall de la sirena.
Àgils bicicletes amb la vianda,
la ràdio penjant del manubri.
Fins que l’estrèpit de ràfega
de canó maleït
d’horrorosa mort
obrí un portell en cada casa i entrà la boira negra.
Tot es retorçà com un peix en l’arena,
fins ser engolit per la por.
Desaparegué la fàbrica.
També l’home.
I els fills, i els mercats amb xiulit, i les ràdios
que no foren sinó un espill de l’infern trencat a voltes.
La universitat de Luján fou clausurada.
Encadenaren la llum en els sagnants soterranis,
perseguiren els brots del cant assassinat.
L’abraç fou un codi secret
la pàtria un dolor ofegat sota la tortura.
I el sol desig de penes mussitat
entre els noms dels qui ja no hi eren.
de: Explicaciones con mar y otros elementos, UniService, Trento- 2007.
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
