JOHN DONNE
LA PUÇA
* * *
Mira aquesta puça, i repara
la nimietat del que tu em negues ara.
Primer em xuclà a mi, ara a tu;
de sang de dos, la puça n’ha fet un.
Saps que això no pot pas haver estat
pecat, vergonya, pèrdua de virginitat.
Gaudint abans de noces, la puça,
mimada, s’infla de sang feta de dues.
I nosaltres, ai, no obrim quan l’amor truca.
Oh, detura’t. Perdona tres vides en l’insecte
en qui, quasi, què dic, més que de casats tenim afecte.
Aquesta puça és tu i és jo, essent
ensems el tàlem i el temple del casament.
No hi fa res que els pares remuguin, ni tu;
tu i jo ens enclaustrem dins l’animal menut.
Si l’instint t’inclina a matar-la, i a matar-m’hi a mi,
no vulguis pas afegir-hi el teu suïcidi,
pecat que, en matar-ne tres, és sacrilegi.
¿Ja t’has, sobtada i cruel,
emporprat l’ungla amb sang innocent?
Aquesta puça, ¿com la pots haver culpat
sinó d’aquella gota que et xuclà?
Però tu triomfes, i dius encara
que no et trobes pas —ni a mi— més feble ara.
Aprèn, doncs, que falses poden ser les pors;
perdràs igual d’honor, donant-me el cos,
que ànsia m’ha donat la puça que tu has mort.
* * *
Traducció de Josep M. Sobré
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
