JOHN DONNE
EL FUNERAL
* * *
A qui vingui a amortallar-me: No rebreguis
ni preguntis res
de la lleu garlanda de cabells que em corona el braç;
el misteri, el senyal, no el toquis pas,
perquè és la meva ànima visible,
virreina d’aquella que, havent pujat al cel,
deixa aquesta per controlar
i salvar aquests membres, províncies seves, de dissolució.
Perquè si el fil vital que baixa del meu cap
i s’estén per tot el cos
arriba a lligar aquelles parts i fer-me’n un de totes;
aquests cabells, adés puixants, que tenen força i art
d’un cap millor que el meu,
millor ho han de fer; a no ser que ella hagi volgut que jo
amb això conegui el meu dolor:
com van emmanillats els presos condemnats a mort.
No importa el que ella hi hagi volgut dir. Enterra-la amb mi.
Perquè si sóc
màrtir d’amor, podria péixer idolatria,
aquesta relíquia, vinguda a mans d’un altre.
Així com era humilitat
concedir-li els poders d’una ànima,
és també valor,
si tu no hauries salvat res de mi, que jo enterri això de tu.
* * *
Traducció de Josep M. Sobré
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
