JOHN DONNE
SONET
* * *
Masega’m el cor, Déu de tres persones; que Tu
fins ara piques, alenes i brilles, mirant d’esmenar-me.
Perquè em pugui dreçar, tira’m a terra, torç
la teva força i trenca, venta, crema, i fes-me nou.
Com ciutat usurpada, que es deu a un altre,
m’esforço per admetre’t, però, ai, debades.
La Raó, virreina teva en mi, em defendria
però jau captiva: o massa dèbil o poc fidel.
I tanmateix t’estimo, i desitjo que m’estimis,
però estic promès al teu enemic.
Dóna-me’n divorci, deslliga’m, torna a trencar aquell nus.
Porta’m a Tu, empresona’m; que jo,
si no em captives, no podré ser lliure,
ni cast, a no ser que m’estupris.
* * *
Traducció de Josep M. Sobré
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
