PAUL ELUARD
PARÍS DURANT LA GUERRA
* * *
Els animals que baixen dels suburbis de foc,
Els ocells que s’espolsen les plomes homicides,
Els terribles cels grocs, els núvols ben bé nus
Han festejat, en tota època, aquesta estàtua.
És bella, estàtua viva de l’amor.
Oh la neu de migjorn, el sol en tots els ventres,
Oh flames de la son damunt d’un rostre d’àngel,
Damunt totes les nits i damunt tots els rostres.
Silenci. L’estrident silenci dels seus somnis
Acarona l’horitzó. Els seus somnis són els nostres
I les mans de desig que ella imposa al seu glavi
Embriaguen d’huracans el món alliberat.
* * *
Traducció d’EduardJ. Verger
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
