ATTILA JÓZSEF
DORM DOLÇAMENT, TRANQUIL·LA
* * *
Bella és la nit. Dorm dolçament, tranquil·la.
Els meus veïns es giten
També els empedradors han marxat amb pas lent.
Al lluny la pedra ressonava pura.
I el martell
I el carrer
I ara hi ha aquest silenci.
Ja fa temps que no et veia.
Els teus laboriosos braços són tan frescs
Com aquest riu gran de silenci.
Que no murmura i lentament s’allunya.
Tan lentament que els arbres a la vora s'adormen
I tot seguit els peixos
I també les estrelles.
I jo hi reste tot sol.
Estic cansat de tant de treballar
M'adormiré també.
Dorm dolçament, tranquil·la.
És potser que estàs trista
I per això estic trist també.
Silenci
Les flors ara perdonen.
* * *
Traducció d’Eduard J. Verger
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
